Text consolidat | Modificacions de la Llei
Aquest Decret regula els principis que presideixen la mediació en les relacions de consum. Recull els principis de voluntarietat, d’imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, de confidencialitat i bona fe, d’universalitat, de territorialitat i de transparència i s’estableix quines són les obligacions i els deures de les entitats acreditades per dur a terme les mediacions en matèria de consum. El procediment de mediació té una durada màxima de 3 mesos des que es notifica l’acord d’inici que es pot ampliar, si concorre causa justificada, a un màxim de 6 mesos.
Mitjançat aquest Decret s’adequa la regulació legal dels fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia a la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, s’introdueix el concepte de “queixa” i es defineixen els conceptes de “reclamació” i “denúncia”. Un aspecte essencial és que es faculta a les organitzacions de persones consumidores i col·legis, juntament amb els òrgans competents de les administracions públiques corresponents, per dur a terme la tramitació de les queixes i reclamacions que formulin les persones consumidores.
Aquesta normativa regula, d’una banda, quins són els òrgans competents per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors en matèria de defensa de les persones consumidores, així com els òrgans per poder acordar les diligències prèvies i les mesures cautelars que es recullen al Codi de consum. D’altra banda, el Decret, regula els procediments de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis produïts com a conseqüència de la comissió d’una infracció administrativa en matèria de consum.
© 2017 Agència Catalana del Consum